No puc més

Torno cap a casa quan ja no queda res més. El fred em gela els ossos, i la birra també. Miro les fulles seques, com un animal de l'est. No tinc remordiments, ni coses a fer. No puc més! Explotaré. No puc més! M'explotarà el cervell! Tiro endavant, sense orgull i confiat, que tot acabarà millor que ha començat. Escolto una cançó que se l'emporta el vent. Demà m'excusaré només amb mi mateix. No puc més! Explotaré. No puc més! No puc més! No puc més! Explotaré. No puc més! M'explotarà el cervell! No puc més! No puc més! Com si les coses fossin, o anessin del revés. No puc més! No puc més! Com si les coses fossin, o anessin del revés. No puc més!